Al voltant de les vies de sortida de Tàrraco cap al sud (via Augusta) i l’oest (via De Italia in Hispanias) es va desenvolupar, en època tardoromana, una extensa àrea funerària, unes 2.051 tombes. Segurament entorn de les despulles del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, morts a l’arena de l’amfiteatre l’any 259 dC. La construcció d’una basílica en record dels màrtirs, a inicis del s. V dC, marca el moment de màxima esplendor del cementiri.
El recinte de la necròpolis, que ens acosta al Món de la mort a l’època romana, la formen una zona excavada a l'aire lliure, l'edifici del museu, unes criptes funeràries i una zona de jardins amb sarcòfags exposats al públic. La resta dels sarcòfags són al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
La Necròpolis va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco l'any 2000.
