Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

7.12.20

Parcs i Espais Naturals a Lleida

Espais Naturals
Dins del nucli urbà de Lleida, trobem espais naturals únics per la seva extensió i de gran valor ecològic.

L'horta
En arribar a la ciutat de Lleida, amb el perfil de la Seu Vella al fons podem observar l'horta lleidatana, el cinturó verd que envolta la ciutat.

El parc del riu
Si passegem per l'avinguda paral·lela al marge esquerre del riu Segre, observarem la façana noble de la ciutat: l'edifici del Montepio, el Casino Principal, la Sala Cristòfol, la Casa Melcior, la façana neoclàssica de la Paeria i la de l'edifici Pal·les, presidits per la Seu Vella. 

Els Camps Elisis 
El recinte públic alberga edificis remarcables com el Cafè Xalet i el Templet de la Música, ambdues construccions noucentistes, o l'Aquàrium, una edificació modernista de maó adornada amb rajoles vidrades i bigues gravades. Als jardins destaquen mostres escultòriques. 

El camí del riu 
És una proposta de recuperació i ordenació d’usos de l’entorn del riu Segre al seu pas pel municipi Lleida. La seva longitud és de 17 km i el seu recorregut va des del Parc de la Mitjana fins als Aiguamolls de Rufea i l’ermita de Butsènit, pel marge dret del riu, i fins al canal de Seròs pel marge esquerre.

La Mitjana 
La Mitjana és una àrea natural sorprenent que s'estén pel límit de la ciutat. L'element més característic de l'àrea és l'aigua. El microclima de la zona ha afavorit el creixement d'un frondós bosc de ribera. Pollancres, àlbers, verns i freixes; plantes arbustives com salzes, tamarius o esbarzers i un estrat herbaci on abunden les llenties d'aigua, la boga, el canyís, el lliri groc i el jonc conformen la flora de la zona. Els ocells són, pels seus hàbits, animals especialment fàcils d'observar. A les zones amb aigua conviuen l'ànec collverd, la polla d'aigua, la gavina, el martinet blanc i el bernat pescaire. L'àrea és sobrevolada per diferents rapinyaires com ara l'arpella, l'esparver o, fins i tot, l'àguila pescadora. Els amfibis i rèptils estan representats per la serp d'aigua, la granota verda i el gripau. També trobem peixos com el barb i el lluç de riu i mamífers com el porc senglar o la guineu. La Mitjana és ideal per passejar, fer esport i observar la fauna i la flora.

Els aiguamolls de Rufea

Són una zona humida d'interès ecològic i social. Estan situats prop de l'ermita de Butsènit, a mig camí entre la Mitjana i l'embassament d'Utxesa. Els aiguamolls formen part de les zones humides disperses per la plana de Lleida.



Arborètum - Jardí botànic de Lleida 
L'Arborètum Dr. Pius Quer i Font, és un espai únic de gairebé 7 hectàrees de terreny, on trobareu una completa col·lecció de plantes vives de més de mig mil·ler d’espècies d’arbres i arbusts, ordenades segons el bioma de la Terra en què viuen. 
En aquest jardí botànic, el referent especial són els arbres, per això us presentem quatre biomes arboris, dels més importants del planeta: boscos boreals, boscos caducifolis, boscos esclerofil•les i selves temperades. Dins de cadascun d’aquests biomes s’han reconstruït fins a 16 ambients boscosos molt representatius. 


Rutes de BTT 
L’Ajuntament de Lleida en aquest web us proposa rutes a peu i en bicicleta a través de les diferents partides, per conèixer i gaudir de l’espai natural i de la seva història, de manera agradable i senzilla, tot combinant l’exercici físic amb la descoberta. 


Rutes pels espais naturals protegits de la Plana de Lleida

Cal tenir en compte que l'observació i fotografia d'espècies sensibles en temporada i zona de cria, requereix d’una autorització especifica.
És important no sortir dels camins i mantenir-se a distància de totes aquestes espècies per no molestar-les. El seu incompliment pot comportar una denúncia per part d'un agent de l'autoritat.

Us recordem que quasi totes les espècies silvestres són espècies protegides i que el simple fet de molestar-les intencionadament pot tenir conseqüències penals.


En total s'han definit 11 rutes per les 9 ZEPA de secà de la Plana de Lleida. Els recorreguts poden ser circulars o lineals i es poden realitzar en cotxe, en bicicleta o caminant.
 
En general la millor època per visitar aquests espais naturals protegits és la primavera (abril i maig principalment), però tots ells es poden visitar la resta de l'any apreciant així la dinàmica paisatgística i cromàtica que caracteritza aquests espais.Un dels majors atractius d'aquests espais és la presència d'espècies d'ocells úniques a Catalunya i greument amenaçades, moltes vegades de vistosos colors.
 
Si no tens experiència en l'observació de fauna és molt aconsellable buscar un guia ornitòleg, que t'ensenyarà com i a on trobar-los.

La Festa Major de Solsona

La Festa Major de Solsona s'inicia per un vot del poble el 1653 i el seu desenvolupament i contingut conserven fonamentalment l’estructura documentada el 1675. Aquesta festa de fort caràcter tradicional ha estat marcada també per unes institucions originades al seu voltant, primerament religioses i després cíviques, i que actualment encara hi prenen part: la Confraria del Claustre (1500), els Administradors (1654), la Vint-i-quatrena del Claustre (1689) i els Priors dels Quatre Castells (s. XVII).

La Festa Major manté avui els mateixos espais escenogràfics que els del segle XVII: s'executa únicament a l’interior de les muralles de la ciutat antiga, llevat de casos molt excepcionals. Els espais centrals són la Plaça Major, la plaça de la Catedral i la placeta de l'Ajuntament, així com els carrers que les uneixen (carrer Sant Miquel i carrer Castell).

El dia central de la festa és el 8 de setembre, dia de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat, i s'allarga des del dia 7 al 9 de setembre. Els actes a destacar són els "passacarrers", la Baixada d'autoritats, les músiques, la capta dels gegants, la cercavila i en especial, els ballets dels improperis (ballades dels elements festius) a la plaça Major, moment culminant de la festa, i la tronada, muntada pels trabucaires pel sistema tradicional.

Dels elements que conformen la Festa Major de Solsona, mereixen una menció especial els gegants, els nans, el bou, la mulassa, els cavallets, els trabucaires, el drac, la tronada, el ball de bastons, l’àliga i els óssos. Al llarg de l'any s'organitzen visites als gegants.

Mel i mató

Es té constància escrita del mató de Montserrat des de finals del segle XIX, encara que el seu consum és molt anterior. El venien les pageses al petit mercat de Montserrat, quan la gent dels pobles van començar a fer recuits de llet del sobrant que els quedava. Aquest producte ha esdevingut el popular mató que avui coneixem.

S’elabora amb llet d’ovella, de cabra o de vaca i es pot menjar durant tot l’any. La manera més típica de fer-ho és acompanyant-lo amb mel, amb sucre o sol.

Al Santuari, també seguint la tradició, es troba diàriament un mercat on la pagesia dels pobles dels voltants de Montserrat ofereixen els seus productes típics; un d’ells és el mató de Montserrat.

Actualment per a l’elaboració del mató s’utilitza llet de vaca. Primer de tot es fa bullir la llet en un pasteuritzador i un cop bullida es posa en una gran cubeta d’acer inoxidable per tal que es refredi i es qualli.

Un cop finalitzat aquest procés, se separa el mató del xerigot (és l’aigua que desprèn i que no s’utilitza). Tot seguit es posa el mató dins d’uns motlles grans coberts per una gasa, a fi que agafi una temperatura adient i s’acabi d’escórrer el xerigot que hi quedi. Es reparteix el mató en els motlles de diferents mides coberts també amb una gasa, i es deixa refredar al frigorífic fins al moment de consumir-lo.

El mató té una textura suau, lleugerament gelatinosa, amb un sabor fresc i humit.

Presenta un color blanc si és de vaca i un de més intens si és de cabra. Per a obtenir-lo d’una manera casolana es necessiten tan sols dos ingredients: llet de vaca o d’ovella i quall de card o herbacol (alguns prefereixen el suc d’una llimona o un quall que es ven en les farmàcies).

Es bull un litre de llet i es deixa refredar.

Prèviament, es remulla l’herbacol durant una hora. Es cola, es pica en el morter i es torna a remullar en la mateixa aigua cinc minuts. Es torna a colar i s’aboca aquest suc en la llet temperada. Es remou. Es posa al foc 10 o 12 minuts. Abans hem preparat un drap blanc, on col·locarem la llet ja quallada en porcions. S’esprem perquè en surti l’aigua i prengui forma. Es pot menjar a l’instant. Si es desitja més fresc cal guardar-lo a la nevera, però s’ha de menjar aviat perquè no es conserva gaires dies.

El mató és un producte molt conegut i es troba en tot tipus d’establiments. Es menja durant tot l’any i té un caràcter més aviat quotidià i no extraordinari. Cada any se celebra la Fira de la Coca i el Mató a Monistrol els mesos d’octubre i novembre. No hi falten les parades de mató artesanal, formatges, mel i coca. S’organitza, així mateix, un concurs de coques i debats sobre el mató.

2.12.20

Llívia i el Tractat dels Pirineus

Des del Museu de Llívia s'organitzen diverses visites guiades per conèixer la ciutat, una d'elles és 
la Llívia del tractat dels Pirineus. Potser no ets de sort i coincideixes en dates, però és una bona manera de descobrir les raons per les quals Llívia va quedar sota sobirania de l'Estat espanyol enmig de territori de l'estat francès.
Aquesta ruta comença al nucli de Gorguja, a través del camí de Sant Josep, on es pot fer una petita ruta per tal de visualitzar la línia de fites frontereres que delimiten l’enclavament de Llívia. Sobre el terreny, doncs, es reviu la construcció de la frontera des del Tractat dels Pirineus de 1659, fins al tractat de Baiona de 1856.

24.9.20

La vall de Camprodon i la vall de Ribes

La vall de Camprodon i la vall de Ribes conflueixen quan el riu Ter i Freser es troben a Ripoll, punt on comença aquest itinerari. La vall de Camprodon es defineix per un relleu arrodonit de contorns suaus, tot i que quan s'arriba al naixement del Ter pren fesomia d'alta muntanya. La vall de Núria coronada amb el seu santuari. I la vall de Ribes que es caracteritza per una orografia accidentada, sotmesa a un clima humit i plujós.

Ripoll

Monestir de Santa Maria
Situada a la confluència dels rius Ter i Freser, és el millor punt de partida per arribar a les valls de Ribes i Camprodon.
El nucli que envolta el monestir de Santa Maria de Ripoll fou l'origen de la vila, que va acabar esdevenint capital de la Catalunya Vella. Al costat del monestir també es troba l'església romànica de Sant Pere. A la part superior hi ha el Museu Etnogràfic de Ripoll. Pels voltants del monestir hi ha antigues cases senyorials, sobretot a la plaça de Mercadal i a la plaça de Sant Eudald.


Sant Joan de les Abadesses
Església de Sant Pol

En destaca el pont gòtic, que travessa el Ter; l'antiga parròquia de Sant Joan i Pol, la plaça Major i el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Al museu del monestir s'exposen col·leccions d'escultura, pintura, orfebreria, brodat i teixit. La Via Verda que creua la població passa per indrets, tan bonics, com el gorg de Malatosca.



Camprodon


Es troba a la confluència dels rius Ter i Riutort. De Camprodon, cal destacar-ne l'emblemàtic pont medieval, l'església gòtica de Santa Maria i, ben a prop, l'església romànica del monestir de Sant Pere.










Beget
Després del coll de Boixeda, es gaudeix d'un paisatge ben diferenciat de la vall de Camprodon, amb boscos de roures, pinedes i bedolls. La visió panoràmica permet contemplar a la llunyania la silueta del puig de Bassegoda. A mig camí hi ha el poblet de Rocabruna (970 m), d'on cal destacar l'antic castell i l'església romànica de Sant Feliu.
Després de molts revolts i carretera estreta, s'arriba a Beget, del qual crida l'atenció el tipisme del conjunt i també l'església romànica de Sant Cristòfol.

Molló
Enmig de la vall del Riutort i envoltat de terres de conreu, a Molló, es pot visitar l'església romànica de Santa Cecília.
Si es continua uns 10 km més amunt per la carretera, s'observa una àmplia panoràmica de la comarca del Vallespir des del coll d'Ares.

Llanars
Per la carretera de Camprodon a Setcases, es recorre la capçalera de la vall del Ter, on es troben les pistes d'esquí de Vallter 2000.
El centre d'interès més assenyalat de Llanars és l'església de Sant Esteve.

Setcases
La vila de Setcases conserva part del seu encant, tot i les nombroses construccions noves que n'han modificat l'antiga estructura. Abans, tal com diu el seu nom, hi havia set cases, construïdes segons diu la llegenda per un pastor cec i els seus set fills. És el punt d'inici de diverses excursions, com la travessa a peu fins a Núria.
Parròquia de Sta. Maria

Ribes de Freser

Està situat a l'aiguabarreig de tres rius. Diferents ponts uneixen la Vila, on es troba el nucli històric, on es conserven alguns carrerons de cases antigues, i les restes del castell fortificat de Sant Pere. També es pot visitar la petita capella de Sant Cristòfol i, la parròquia de Santa Maria.

Queralbs
De Queralbs cal destacar l'església romànica de Sant Jaume.

Fustanyà
Un indret tranquil i amb bones vistes, en què si pot visitar l'església de Sant Sadurní de Fustanyà.

Núria
Des de la part alta de Queralbs, també es pot fer la ruta a peu pel camí vell a Núria. Per fer el recorregut més descansat, també s'hi pot pujar amb el cremallera. Amb aquest, a mesura es guanya altitud, es contemplen les Roques de Tot lo Món, el Salt del Sastre i la Cua de Cavall. En arribar a la vall de Núria es pot admirar l'antiga albergueria.
L'estació d'esquí té els remuntadors a la mateixa estació del cremallera. També pots accedir al pic de l'Àliga, des d'on hi ha una magnífica vista.
El santuari de Núria, en els seus orígens, era un antic hospital de pelegrins, que en temps medievals servia d'auxili en els viatges per muntanya. La verge romànica de la Mare de Déu de Núria es guarda a l'església.


Si vols ampliar la informació escolta el programa de ràdio


Si vols ampliar la informació:
Escolta el programa de ràdio!



21.9.20

El Llobregat i el Pedraforca

La comarca del Berguedà és una terra molt rica. Amb nombroses restes de la industrialització del segle XIX, pobles pintorescos, una notable mostra d'art romànic i, sens dubte, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb la presència del Pedraforca.

Puig-reig 
Colònia Vidal

Com molts municipis situats a la riba del riu Llobregat, Puig-reig, ha utilitzat les seves aigües amb fins industrials. En aquest viatge, doncs, pots visitar les colònies tèxtils instal·lades al llarg del curs del riu; una d'elles és la colònia Vidal. De l'antic castell medieval si poden contemplar els vestigis que queden. També pots veure l'església de Sant Martí, que es troba en el mateix recinte.

 
Gironella 
Santa Eulàlia de Mèrida

Des de l'altra banda del riu Llobregat hi ha una bonica panoràmica, del mateix, dels ponts i de Gironella. Una vila amb un nucli antic força pintoresc, on les cases típiques flanquegen els carrers pendents. També s'hi conserva l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. 



 
Berga 

Berga

El primer que ens ve al cap quan pensem amb Berga és la Patum. Al mes de juny, se celebra la festivitat de Corpus, la Patum, una festa en què es barregen rituals religiosos i pagans. L'eterna lluita entre el bé i el mal escenificada a la plaça de Sant Pere. En aquesta festa ens hem de vestir per protegir-nos del foc. L'Àliga és el símbol principal de la festa, acompanyada d'altres personatges com ara els Turcs, la Mulaguita, els Maces, els Gegants, els Nans i els Cavallers. 
 
D'altra banda, no ens podem perdre, de la capital de la comarca del Berguedà, la serra de Queralt. El carrer Ciutat o Major és una mostra de l'antiga vila emmurallada de Berga. El portal de Santa Magdalena és l'últim vestigi de la muralla. La referència monumental més antiga és l'església de Sant Joan. A la plaça de Sant Pere hi ha l'església barroca de Santa Eulàlia
 
Santuari de Queralt i Sant Pere de Madrona 
Santuari de Queralt

Les capelles i les nombroses fonts situades en el camí al santuari de Queralt són un lloc d'esbarjo dels berguedans. Farem una aturada per visitar l'església romànica de Sant Pere de Madrona, situada al peu dels cingles del santuari de Queralt. Per dir adéu a la ciutat, ho farem des del mirador de les Tres Creus o des del balcó de Garreta, on es veu una vista molt àmplia de Berga. 
 



Sant Quirze de Pedret 
Sant Quirze de Pedret

De la mateixa manera, de camí a Sant Quirze farem una aturada a la zona d'esbarjo, abans d'arribar a l'església per veure el pont medieval que travessa el riu Llobregat. És recomanable visitar l'interior del temple, que conté arcs de ferradura preromànics i fragments de pintures originals. 





 

Sant Jaume de Frontanyà 
Església de Sant Jaume de Frontanyà

El poble de Sant Jaume de Frontanyà, petit i arrecerat sota un penyal, atreu a primera vista. En d'estaca l'església romànica. 
 








Guardiola de Berguedà 
Monestir de Sant Llorenç

Guardiola és la porta d'accés a les contrades septentrionals del Berguedà. El seu centre d'interès monumental és l'antic monestir benedictí de Sant Llorenç
 




Bagà 
Església de Sant Esteve

Es pot passejar pels carrerons empedrats de Bagà, alhora que es visita l'església gòtica de Sant Esteve, que conserva una creu bizantina del s.XI. La plaça porxada o Galceran de Pinós és una mostra de l'antic nucli medieval. 
D'aquesta vila n'és llegendària la festa de Fia Faia, un espectacle de foc, danses i campanes al vol que se celebra la nit de Nadal. 
 
La Pobla de Lillet 
Jardins Artigas

Tot seguint el curs del riu Llobregat, les pinedes i els cingles de la serra de Falgars conformen el paisatge dels voltants de la Pobla de Lillet. Hi ha tres rius: Arija, Regatell i el mateix Llobregat, i tres ponts que travessen la població. El més notable és el medieval, el Pont vell. La millor vista de la vila és des de la carretera de Castellar de n'Hug. 
La capella de Sant Miquel de Lillet a tocar del monestir de Santa Maria de Lillet són dues construccions que no ens podem perdre, com tampoc podem passar de llarg dels Jardins Artigas
 

Clot del Moro 
El Museu del Ciment de Castellar de n'Hug es troba al Clot del Moro. Les restes avui visibles encara posen de manifest l'espectacularitat d'un dels conjunts fabrils de la industrialització catalana. 
Una altra manera de fer el recorregut entre la Pobla de Lillet, els Jardins Artigas i el Museu del Ciment és amb el Tren del Ciment.
 
Sant Vicenç de Rus 
De camí cap a les fonts del Llobregat i Castellar de n'Hug, s'albira entre els pins la petita església de Sant Vicenç de Rus
 
Fonts del Llobregat 
Si se'n té ganes, és interessant fer l'excursió pel camí vell de les fonts del Llobregat, que surt de la part baixa de Castellar de n'Hug. S'hi arriba per la pista del Molí de les Fonts. El camí és encisador: el Molí, la terra rogenca, el bosc de pins i la vegetació, que et porten fins a les tres cascades principals que brollen entre les roques. 
 
Castellar de n'Hug 
Aquest és un dels pobles més alts de la comarca. Val la pena passejar pels carrers empedrats, la plaça Major on es troba l'església de Santa Maria. La millor vista de Castellar de n'Hug s'obté des del turó que s'alça al costat de la carretera de la Molina. 
 
Saldes i Gósol 
L'excursió que du entorn del Pedraforca és molt recomanable. El caràcter muntanyenc de Saldes està lligat a la imatge de la muntanya. Passat el poble, direcció Gósol, es troba el mirador del Pedraforca. La pista et porta fins ben a prop del refugi Estasen, on les parets de la cara nord de la muntanya ofereixen un desnivell de més de 600 m sobre el refugi. El Pollegó superior (2.497 m) és el cim més alt d'aquest massís. 
 
El Parc Natural del Cadí-Moixeró s'estén entre les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Amb dos vessants diferents: la nord, amb els característics farallons que tutelen la Cerdanya, i la sud, on destaca la inconfusible silueta del Pedraforca. El parc reuneix un compendi de la flora i la fauna més característiques de latituds alpines, al costat d'altres espècies pròpies de les serralades prepirinenques. 
 
Per la carretera que et condueix a Gósol, es passa pel coll de la Trapa i els poblets d'Espà i Sorribes. Des de la plaça Major de Gósol es gaudeix d'una bona vista al Pedraforca. Un bon complement per visitar el poble són les restes del castell i, el poble antic: les restes de l'església de Santa Maria i la torre ferma del campanar, des d'on es gaudeix d'una esplèndida panoràmica.

Si vols ampliar la informació escolta el programa de ràdio



10.9.20

Terres de l'Ebre

La ruta entre les Terres de l'Ebre presenta tres paisatges ben diferenciats, a causa del pas del riu Ebre, entre les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre.

Móra d'Ebre
La capital de la comarca de la Ribera d'Ebre és el punt de partida d'aquest itinerari que comença amb vistes d'ocell des del castell de Móra. Altres punts d'interès de la població són la casa Montagut, l'ermita de Sant Jeroni i l'església parroquial de Sant Joan Baptista, reconstruïda després de la Guerra Civil. El convent de les Mínimes, que inclou un temple dedicat al Sagrat Cor, també és destacable.

Corbera d'Ebre
Aquesta població és testimoni clar i contundent de què va significar la Guerra Civil espanyola. Corbera d'Ebre va patir nombrosos bombardejos que pràcticament la van destruir del tot. Només va quedar dempeus l'església i unes poques cases. La resta, encara avui, són ruïnes del que un dia va ser un poble. Aquest espai s'utilitza amb finalitats culturals i turístiques. També si pot veure l'Abecedari de la Llibertat, un museu a l'aire lliure. L'actual poble de Corbera està construït a un centenar de metres de l'antic, situat a la part alta de la muntanya anomenada la Montera. Un passeig per la Corbera antiga transporta el visitat a la cruesa del passat. A 2km de la població, al peu de la serra de Cavalls, hi ha l'ermita de Santa Madrona. 

Gandesa
La capital de la Terra Alta va ser l'indret on tingué lloc la batalla de l'Ebre. En aquest cas, a l'entrada de la població es pot veure una de les construccions més emblemàtiques, el Celler Cooperatiu. A la població també destaca l'església arxiprestal de l'Assumpció. I la visita al balneari i santuari de la Fontcalda, que com el nom indica fa referència a una font d'aigua calenta situada a l'esquerra del riu Canaletes. També dins el terme de Gandesa, a 6km del poble, hi ha el poblat del coll del Moro, on s'hi conserven tres necròpolis de diferents èpoques i una torre de vigilància. 

Horta de Sant Joan

Vistes de del Convent
Disposa de dos espais culturals: el Centre Picasso d'Horta i el Cap de l'Ecomuseu dels Ports, aquest darrer és un punt d'interpretació general del territori. Al centre d'Horta destaca la plaça de l'Església, on a part de l'església de Sant Joan Baptista també hi ha l'Ajuntament. A 2km de la població trobaràs l'antic convent franciscà de la Mare de Déu dels Àngels, conegut popularment per Sant Salvador d'Horta. Abans de marxar, no oblideu gaudir del paisatge de les rodalies de la població. 

Si volem fer parada, Horta de Sant Joan és un bon lloc per fer-la perquè tenim l'àrea AC on fer nit. Per altra banda tenim l'excusa de pujar al cim de Santa Bàrbara, una ruta preciosa des d'on veure pondre's el Sol. També hi ha la via verda i diversos espais on gaudir de la natura.

Benifallet
El municipi es troba arrecerat a la vall de l'Ebre, al peu de la serra de Cardó. Les coves de les Meravelles, de Marigot i dels Dos fascinen per les seves formacions d'estalagmites, estalactites i cascades de pedra. Del poble en destaca l'ermita de la Mare de Déu de Dalt, que està situada sobre una gran roca a la part alta del poble. Un altre atractiu de Benifallet és la vall de Cardó on es troba l'antic Balneari de Cardó situat al capdamunt del cingle del Salt del Frare. 

L'assut de Xerta-Tivenys 
Rep el nom de les dues poblacions del Baix Ebre separades pel riu. L'assut dóna l'aigua al canal que regarà després les terres d'horta. 

Miravet 
Del poble de la riba de l'Ebre cal destacar l'imponent castell i la tradició terrissaire.

Si vols ampliar la informació escolta el programa de ràdio




9.9.20

Tortosa i el Delta de l'Ebre

D'aquestes dues comarques, el Montsià i el Baix Ebre, hem de destacar Tortosa i el Delta de l'Ebre. La capital de comarca amb nombrosos monuments. I un dels hàbitats aquàtics més importants de la Mediterrània occidental, el Delta. Aquesta visita, al parc natural, et permet gaudir de les seves platges, d'excursions en bicicleta o d'un entorn tranquil, entre altres.


Tortosa 
Ciutat bimil·lenària i capital del Baix Ebre, atresora un important conjunt monumental fruit dels constants assentaments: ibers, romans, visigots, àrabs, fins a la conquesta de Ramon Berenguer IV amb l'ajuda dels templers i genovesos. Al seu pas les cultures han deixat empremta, principalment el castell de la Suda, d'on pots gaudir d'una magnífica vista de la ciutat, del massís dels Ports i de tot el territori en conjunt. Compta amb l'únic cementeri àrab descobert de tot Catalunya. 

Al peu del castell hi ha els jardins del Príncep, es tracta d'un conjunt d'escultures sobre l'home, la seva motivació i el seu destí. A partir d'aquí és bonic deixar-se perdre pel nucli antic de Tortosa: el carrer de la Rosa, fins a la plaça de la Cinta, que limita amb l'encisador portal del Romeu. Tot seguit podem fer una visita a la catedral de Santa Maria (l'accés es troba a Porta de Palau), el conjunt dels Reials Col·legis, on també es troba l'Espai Sant Domènec. 
Una altra part de Tortosa que no passa desapercebuda és el call jueu, amb el seu traçat urbà i entramat de carrerons estrets i blancs. Podem acabar fent un passeig vora del riu Ebre. 

Per a mi, una cosa que no pot faltar en una visita, és l'oportunitat per gaudir de la gastronomia. En aquest cas, l'arròs i el marisc del delta de l'Ebre, de l'horta d'interior o del vi de la DO Terra Alta. O alguns dolços típics de Tortosa: menjar blanc, pastissets de cabell d'àngel, taronja o xocolata, la sopa de la reina...

Amposta 

Casa de fusta

També capital, però en aquest cas del Montsià, Amposta se situa al marge dret del riu Ebre. Una de les principals entitats culturals del territori, per conèixer els trets imprescindibles de la comarca, és el museu dedicat a la història, l'etnografia, l'ecologia, l'economia i la geografia del delta de l'Ebre i les Terres de l'Ebre. El terme municipal arriba fins al centre del Delta, on destaca la Casa de fusta -centre
Bassa de l’Encanyissada

d'interpretació ornitològic- situada al costat de la llacuna de la Tancada. Als afores de la casa trobareu un mirador excepcional per mirar la fauna de la zona.

Sant Carles de la Ràpita 
És una població amb importància pesquera. En són testimonis el port pesquer i la llotja, tot i que la subhasta, avui en dia és mecanitzada, la pots veure en acció al voltant de les 16.30h. Un altra visita recomanable és la de les Salines de la Trinitat, un centre de producció de sal. També tens l'opció de pujar a la Torreta o Turó de la Guardiola que ofereix una magnífica panoràmica del delta de l'Ebre.

Sant Jaume d'Enveja 
La meitat del terme municipal es troba dins el Parc Natural del delta de l'Ebre, de manera que anar en bici o caminar sempre és una bona opció. També ho és aturar-se a Lo Passador per veure pondre's el Sol o, si és ben d'hora veure com surt el Sol des de la platja de Migjorn. Banyar-se en les platges gairebé desertes del Migjorn, el Serrallo i la Platjola és tota una experiència.

Deltebre 
El municipi se situa al bell mig del Delta de l'Ebre, per això el cultiu de l'arròs i el turisme s'han convertit en el principal motor de la població. El Parc Natural del delta de l'Ebre és un dels espais més singulars amb una rica diversitat d'ambients i constitueix l'hàbitat aquàtic més extens de Catalunya. 
El parc natural compta amb moltes àrees d'interès, com l'Encanyissada, la Tancada, els Ullals de Baltasar, la punta de la Banya, l'illa de Buda, el Migjorn, la Desembocadura, la punta del Fangar, la Bassa de les Olles, la llacuna del Canal Vell i el Garxal. També és possible visitar-lo amb vaixells turístics. 
No marxis sense veure una cabana típica de la zona, el seu color blanc i la forma característica et transportarà, en aquesta terra d'arròs, hortalisses i aigua.

 

Si vols ampliar la informació escolta el programa de ràdio


Si vols ampliar la informació:
Escolta el programa de ràdio!


3.9.20

Xàquera o Creu de Santos

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Baix Ebre, Ribera d'Ebre 
Altitud: 942 m 

Vulturó

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Alt Urgell 
Altitud: 2649 m 

Tuc de Maubèrme

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Val d'Aran 
Altitud: 2882 m 

Tossal Gros de Vallbona

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Conca de Barberà, Urgell 
Altitud: 803 m 

Tossal de la Creu

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Segarra 
Altitud: 658 m 

Tossal de la Baltasana

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Baix Camp, Conca de Barberà 
Altitud: 1201 m 

Tossal d'Engrilló

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Baix Ebre, Terra Alta 
Altitud: 1072 m 

Tossa Plana de Lles

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Andorra, Cerdanya 
Altitud: 2905 m 

Transfronterera Cap del Rec


El Sender històric GR® 107 CAMÍ DELS BONS HOMES Cal Jan de la Llosa - Peguera 113,119 km ens ofereix la possibilitat de seguir les empremtes dels càtars per pobles, esglésies i castells medievals. El seu pas transcorre per la Tossa Plana de Lles.

Torreta del Montsià

Vistes des de la Torreta del Montsià
Vistes des de la Torreta del Montsià
Una ruta ben bonica en la que veus, durant una bona part del trajecte i des de les altures, la Banya de Catalunya.

FITXA TÈCNICA
Comarca: Montsià 
Altitud: 763 m 

APARCAMENT

Sens dubte aquest itinerari destaca per ser un mirador privilegiat de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Baix Maestrat i Ports. Transcorre per la Serra del Montsià que s'eleva paral·lela a la costa, just a tocar del delta de l'Ebre i per això gaudim durant tota la ruta de vistes sobre el litoral i les planes interiors. 
Si bé nosaltres hem fet el camí amb la intenció d'arribar al cim més alt, la Torreta del Montsià (763m), es pot escurçar a la meitat i arribar a un dels racons més carismàtics de la muntanya que és la roca Foradada. Que, a més de 650 metres sobre el nivell del mar, i amb unes vistes similars s'obra una finestra sobre Sant Carles de la Ràpita i la badia dels Alfacs. Un altre aspecte que cal destacar és que per passar de la Foradada a la Torreta, o a la inversa, hauràs de passar per una carena que fa la pujada més divertida. Aquesta és la nostra proposta però hi ha diversos recorreguts de senderisme, BTT o escalada. Una de les opcions que pots trobar per internet és aquesta

La serra del Montsià és representant de la diversitat de la Serralada Prelitoral Catalana, destaca per les formes singulars del seu relleu calcari. Entre alzines, pinedes, camps de conreu i més viuen moltes espècies, sobretot d'aus. 

Hem escollit aquest cim perquè veure el delta de l'Ebre des de dalt, no té preu.

Per a les persones més esportistes tenen la possibilitat de fer aquest cim amb la pujada al Montsià “Memorial Francesc Bort (Madro)”.

Talaia del Montmell

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Baix Penedès 
Altitud: 861 m 


Caminada de resistència Trenkakames

Sant Salvador de les Espases

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Baix Llobregat, Vallès Occidental 
Altitud: 413 m 

 Olesa de Montserrat - Estació inferior de l'Aeri de Montserrat 12,584 km

Sant Patllarí

Aquesta ruta et permet conèixer l'únic 100 cims del Pla de l'Estany. Un itinerari fàcil, adequat per anar amb criatures i animals.

Sant Patllarí

FITXA TÈCNICA 
Comarca: Pla de l'Estany 
Altitud: 646 m 



En aquest cas et proposem dues alternatives: una més curta que l'altra. El punt de sortida que marquem és la segona opció perquè veure l'estany de Banyoles sempre fa goig.